Tauler/Pissarra |
Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
| Uzbekistan, un viatge fàcil per la Ruta
de la Seda | 2019-12-02 (1/1) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Quan agafes el tren entre Bukhara i
Samarcanda reconeixes uns sons familiars
quan la megafonia avisa de la pròxima
estació. Sí, un tren Talgo
https://www.ara.cat/vintage/viatge-facil
-ruta-Seda-Uzbekistan_0_2354164572.html<
br />
Quan agafes el tren entre Bukhara i
Samarcanda reconeixes uns sons familiars
quan la megafonia avisa de la pròxima
estació. Sí, un tren Talgo. Ara farà
vuit anys el govern de l’Uzbekistan va
comprar dos trens espanyols per millorar
les seves comunicacions. Ara ja són més
de 10 els trens que arriben als 250 km
per hora, cosa que facilita el transport
per un dels països més bonics de l’Àsia,
l’Uzbekistan. La Ruta de la Seda ha
passat de fer-se amb camells a fer-se
amb trens d’última generació. Rutes
mil·lenàries que abans servien per
mantenir viu el comerç entre continents,
i ara transporten els turistes que de
mica en mica arriben a un país ple de
tresors. L’Uzbekistan en va rebre en
l’últim any més de sis milions, però més
del 75% encara són de països veïns. De
mica en mica, cada cop hi arriben més
europeus, la major part sèniors que hi
van en viatges organitzats que permeten
veure, en una setmana, algunes de les
ciutats més boniques de l’Àsia. És fàcil
moure-s’hi també per lliure, tant per a
la gent gran, per als quals és una
destinació còmoda, com per als joves
motxillers. És un país molt econòmic, on
s’hi pot menjar bé per menys de 10
euros, amb hotels cada cop més preparats
i amb un únic maldecap: no hi ha vol
directe. A més, no cal demanar visat per
entrar-hi a través dels seus dos
aeroports internacionals, Taixkent i
Samarcanda. I malgrat que bona part de
la població no parla anglès, cada cop
més guies atenen els grups en anglès o
castellà. La Ruta de la Seda torna a
estar oberta.
Khiva
És un viatge en el temps. A diferència
d’altres ciutats, conserva tot el seu
centre intacte, ja que els russos no hi
van entrar fins al 1873, respectant la
independència del Kanat de Khiva fins al
1924. A les portes del desert, és una
ciutat plena de racons preciosos, amb
una tradició culinària pròpia i edificis
tan bonics com el minaret de Kalta
Minor, de color turquesa. La seva
construcció va començar el 1851 i diuen
que la idea era que fos l’edifici més
alt del món, però el 1855 les obres es
van aturar. I així ha quedat. El minaret
el trobes un cop es travessa la porta de
Hazarasp, que dona accés a la ciutadella
interior, plena de mesquites. Cada una
diferent, cada una amb personalitat, com
la mesquita de Pahlivan Ata, amb la
tomba del patró local Pehlivan Ahmed
Zemchi, la mesquita dels divendres, amb
més de 200 columnes de fusta, cada una
diferent de les altres, o la madrassa de
Medemin Khan. Quan el sol es pon, res
millor que veure com van canviant les
llums des d’una terrassa, amb un te ben
calent a les mans, ja que quan arriba la
nit, arriba el fred. Coses del desert.
De fet, la major part de viatges
organitzats fan una excursió als
diferents castells que protegien les
rutes entre dunes. Des dels murs de la
fortalesa d’Ayaz-Kala, a dues hores de
Khiva, la vista impressiona.
Khiva
Khiva
Samarcanda
Tancada darrere el taló d'acer soviètic,
Samarcanda ha estimulat la imaginació de
milers de viatgers que no podien
arribar-hi. Ara ja es pot fer sense
patir gaire, i val la pena. La ciutat és
plena de tresors malgrat que Genguis
Khan la va deixar feta miques.
Samarcanda, tan antiga que desenes
d’imperis diferents hi han deixat el seu
llegat, va renéixer gràcies a Tamerlà a
partir del 1370. El cor de la ciutat és
la preciosa plaça del Registan. Cal
pagar per entrar a la plaça però val la
pena, tot i que les millors vistes són
des de fora. La ciutat queda rodejada
per tres madrasses, les d’Ulugh Beg,
Tilla-Kari i Sher-Dor. A Tilla-Kari, cal
entrar a la mesquita, al pati interior.
De les més boniques del país. A uns 10
minuts caminant, al mausoleu de Gur Emir
s’hi pot veure la tomba de Tamerlà,
reivindicat avui en dia com el gran
heroi local pel govern uzbek. L’edifici
és preciós, però millor anar-hi a la
tarda, quan la llum és més bonica.
Samarcanda té tantes joies que costa
destacar-ne algunes, però també són
imprescindibles la mesquita de Bibi
Khanum o el cementiri de Shah-i-Zinda,
on s’apleguen alguns dels mausoleus més
bonics, l’un darrere de l’altre. I, per
descomptat, l’Observatori d’Ulugh Beg,
el monarca local que va destacar com a
astrònom.
Bukhara
Bukhara
Bukhara
Al bell mig de la ruta de la seda,
Bukhara era una ciutat on molts viatgers
es quedaven a viure. Cada vespre
centenars de veïns encara es reuneixen
al voltant del llac artificial de Lyab-i
Khauz, on abans bevien els camells de
les caravanes. A Bukhara s’hi parla la
llengua tadjik, i amb ella hi ha
espectacles de titelles. A la plaça de
Lyab-i Khauz encara hi ha un taller de
titelles no gaire lluny de l’estàtua del
savi Nasreddín, muntat del revés dalt
del seu ase i agafant-li la cua, tal com
és representat tradicionalment. I
amagada en un carreró al costat, la
sinagoga de la comunitat jueva. Van
arribar a ser més de 100.000, però ara
queden tot just uns 150 jueus. La seva
sinagoga sempre és oberta, excepte els
dijous. Algunes de les joies
arquitectòniques de la ciutat són el
minaret de Kalyan, del segle XIII, i el
complex de Po-i-Kalyan. Just al davant
de la plaça, la vista del capvespre des
de les terrasses als pisos superiors
dels restaurants és molt bonica. El cor
polític de Bukhara quan va ser un estat
independent és la ciutadella d’Arq, amb
els seus murs mil·lenaris. Just davant
hi ha la preciosa mesquita de Bolo-Hauz,
amb una porxada de fusta que fa segles
que captiva els viatgers.
Taixkent
Taixkent
Taixkent
La capital del país queda arraconada al
mapa, però gràcies al tren pots arribar
a Samarcanda en menys de dues horetes.
Malgrat que el govern està enderrocant
tot el barri antic per aixecar-hi noves
avingudes i museus, Taixkent és una
ciutat moderna amb molts atractius per
al turista. Per exemple, cal anar als
seus mercats, on es pot veure la curiosa
tradició uzbeka de vendre el pa sobre
cotxets per a nadons. Molta gent fa el
pa a casa i el porta així, sobre rodes,
als mercats. El basar de Chorsu és el
més famós, amb un edifici soviètic
curiós on es pot comprar carn, formatge
i fruits secs. A Taixkent et pots moure
fàcilment amb el seu metro, el primer
construït a l’Àsia central, amb
estacions tan boniques com la de
Kosmonavtlar, dedicada, com indica el
seu nom, als cosmonautes soviètics. La
plaça de la Independència i el carrer
Puixkin són la part cèntrica i moderna,
amb la seva estàtua a Tamerlà
presidint-ho tot. És impossible no veure
el famós Hotel Uzbekistan, un edifici
mastodòntic purament soviètic que fa les
delícies dels amants de l’arquitectura.
El millor museu és el d’arts aplicades,
un petit viatge per les tradicions
artístiques locals en un barri tranquil
ple de cafès. I si t’arribes a la
madrassa de Hast Imam, pots veure
l’Alcorà més antic del món. | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |